Defenses

Recorden que ara fa un any vam presentar una carta oberta d’Anna Belousovová —la vicepresidenta de l’ala dreta nacionalista governant en aquells dies en coalició a Eslovàquia— on defensava la llengua eslovaca perquè la veia seriosament amenaçada? Llavors també recordaran que aquella breu carta de l’antiga mestra de matemàtiques i geografia, segons els comentaris que feren uns lingüistes eslovacs i que es publicaren en el diari Sme.sk, contenia més de vint errors ortogràfics.

Per increïble que sembli, aquest rècord ha estat batut recentment pel vicepresident del partit conservador governant en coalició a Hongria, Pál Schmitt, qui, des d’agost de 2010, és a més president del país. A les seves primeres declaracions va reclamar la defensa de la llengua hongaresa, la qual ell sent de debò en greu perill de corrupció. A Hongria, on el poder executiu real està en mans del primer ministre, el paper del president, triat pel parlament, és merament representatiu. Ja a l’agost va quedar clar que aquest antic professional —i campió— d’esgrima no va ser triat tant pels seus eminents dots inteŀlectuals com per la seva lleialtat infrangible al partit al govern i, personalment, al seu líder. En conseqüència, no s’esperava que escrivís res més que el seu nom sota les noves lleis prèviament sancionades pel parlament, la qual cosa va complir diligentment més de cent vegades fins ara. No obstant això, per Any Nou es va sentir cridat a dirigir-se al seu poble amb un discurs escrit per ell mateix. El discurs va produir una sorpresa general no tant pel seu contingut, banal i maldestre com era d’esperar, sinó per la seva ortografia. El succint escrit, tal com va ser publicat en la web personal del president, contenia no menys de disset errors greus, dos d’ells xocants just en el primer vers de l’himne nacional hongarès, que era citat al final de l’escrit.


La hilaritat pública que va provocar la difusió del text va forçar al gabinet del president no sols a tancar immediatament la pàgina, sinó a publicar una declaració, afirmant el compromís del govern amb la defensa de la llengua hongaresa i prometent corregir en el futur qualsevol text que sortís d’aquest despatx. Desgraciadament, aquesta breu nota, unes 120 paraules, també contenia nou errors greus, inclòs el mateix nom del president.

Clic en la imatge per veure l’article sencer, amb tots els seus errors

Si pensen que aquests focs d’artifici d’Any Nou en defensa de la llengua hongaresa no poden millorar-se, és perquè tenen poca imaginació. El punt sobre la i el va posar l’anunci publicat a una de les principals pàgines d’anuncis que paga l’oficina presidencial pocs dies després d’aquelles declaracions de purisme lingüístic. En ella se soŀlicitava urgentment un corrector lingüístic de textos oficials. En no més de vuitanta paraules hi havia disset errors, tants com en el discurs original de Pál Schmitt.


Bé, d’acord. Aquest anunci es va revelar de seguida com una broma, un hoax, com ja suggeria el seu irònic enunciat. No obstant això, a la llum dels dos documents oficials anteriors sonava tan convincent que molts professors d’hongarès sense treball van confessar en diversos fòrums d’Internet haver-s’ho cregut i haver enviat el seu currículum al palau presidencial.

D’aquesta història es treuen diverses moralitats, però valgui ara solament una. Quan sentiu un alt responsable polític oficial dir que la seva llengua corre seriós perill, feu-li cas. Sap molt bé de què parla.

O encara ho podem dir de una forma més concentrada, amb l’exclamació que va fer uns dels protagonistes de la Transició espanyola a la democràcia: «¡Cuerpo a tierra, que vienen los nuestros!» (de cara a terra, que vénen els nostres!).